HMS York (90)

HMS York (90)

Epònim	York
Drassana	Palmers Shipbuilding and Iron Company (en)
País de registre    Regne Unit
Historial
Col·locació de quilla	16 maig 1927
Avarament	17 juliol 1928
Assignació	1r maig 1930
Naufragi	22 maig 1941
Desballestament	3 març 1952
Operador/s    Royal Navy
Característiques tècniques
Tipus	creuer pesat
Classe	Classe York
Desplaçament	càrrega standart: 8.250 tones a plena càrrega: 10.620 tones
Eslora	175,26 m
Mànega	17,68 m
Calat	6,43 m
Propulsió	4 calderes de 3 tambors Admiralty 4 hèlices 2 turbines de vapor Parsons
Potència	80.000 CV
Velocitat	32.25 kn
Autonomia	10000 mn a 14 kn
Característiques militars
Tropes	628 homes
Blindatge	Cinturó principal: 76mm Coberta: 38mm Torretes principals: 25mm Barbetes: 25mm Mampares: 89 mm Santabàrbares: 76,2-111,1 mm
Armament	* 3 × canons bessons de 8 polsades 4 x canons QF de 4 polsades 2 x canons AA QF de 2 lliures 6 × tubs de torpedes de torpedes de 21 polsades (533 mm)
Aeronaus	1 hidroavió Supermarine Walrus
Equipament aeronaus	1 catapulta
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

L'HMS York va ser el vaixell principal de la seva classe de dos creuers pesats construïts per a la Royal Navy a finals dels anys vint. Va servir principalment a l'estació d'Amèrica del Nord i les Índies Occidentals abans de la Segona Guerra Mundial. A principis de la guerra, el vaixell va escortar combois a l'Atlàntic i va participar en la campanya de Noruega el 1940. El York va ser traslladat al teatre mediterrani a finals de 1940 on va escortar els combois i els vaixells més grans de la flota mediterrània. Va naufragar en un atac de llanxes explosives italianes de la 10a Flotilla MAS a la badia de Suda, Creta, el març de 1941. El naufragi del vaixell va ser recuperat el 1952 i desballestat a Bari.